Rehabilitació de la façana del cementiri del barri del Poble Nou, construida per l’arquitecte Antoni Ginesi el 1815.
CEMENTIRI POBLENOU
Al 1775 es va fundar el primer cementiri extramurs, el primer fore de les muralles de Barcelona, el cementiri de Poblenou.
Al 1819 el jove arquitecte Antoni Ginesi seva mort prematura, el 1824, va ser modificat i acabat per altrs arquitectes. Degut a aquest fet es fa difícil fer-se una idea exacta del cementiri que va projectar Ginesi ja que el projecte inicial no ha arribat a a l’actualitat.
Les modificacions que es van introduir després de la seva mort, tendíen a aconseguir una major rendabilitat de l’espai a través de la densificació. Encara així es pot entreveure les línies bàsiques de la idea concebuda per Ginesi, i en aquestes, les característiques estètiques que tant bé representen l’esperit innovador que va transformar la ciutat de começaments del segle XIX. Per exemple, la façana del recinte, orientada cap a la ciutat, era punt d’observació de totes les processons funeràries que es dirigien cap al cementiri. La simetria i la regularitat de les seves formes, la seva monumentalitat senzilla i l’exotisme dels elements egipcis; característiques del neoclasicisme de Ginesi, rebien a la gent de Barcelona oferint una sensibilitat racionalista radicalment oposada a l’estil gòtic o barroc dels edificis religiosos.
En aquella època, l’Orient Pròxim era destinació obligada d’artistes, arquitectes i literats, i queda constància que Ginesi, havia viatjat a Egipte. Els elements egipcis de la façana i dels altres espais del recinte van causar polèmica en ser considerats pagans i extranys a la tradició grecolatina i cristiana, tot i així el jove arquitecte i els seus partidaris van insistir en el seu poder simbolic i en l’explícita al·lusió a la natura i funció del recinte.
Amb el pòrtic d’accés, considerat – juntament amb la capella del recinte- una de les millors realitzacions barcelonines d’arquitectura neoclàsica, l’arquitecte va aconseguir expresar un llenguatge funerari modern.
A la façana exterior trobem construccions piramidals ambdós costats del portic. La porta d’entrada queda flanquejada per dues columnes dòriques parcialment estriades. Sobre el frontó, el trnc piramidal, trobem un basament sobre el que s’assenta l’estatua de l’angel del judici final en màrbre i al pedestal es pot llegir “Resurrectionis horam mortuorum exspecto”.
El treball de Rycmar consisteix en recuperar la majestuositat de l’obra arquitectònica d’Antoni Ginesi, a través d’una neteja de la façana i de l’entrada principal, fent especial èmfasi en tots els elements decoratius, ja mencionats, d’especial valor històric a l’arquitectura.
